L'Enquesta de clima empresarial (CLEM), de periodicitat trimestral, és una operació de caràcter qualitatiu que permet realitzar una anàlisi econòmica a curt termini. Recull l'opinió que tenen els representants d'establiments amb activitat a Catalunya sobre la situació en el període de referència, l'evolució respecte del trimestre immediatament anterior i les expectatives per al trimestre entrant d'un conjunt de variables que incideixen en el desenvolupament econòmic de l'establiment.
Aquesta enquesta s'elabora conjuntament entre l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (Cambra de Barcelona) en virtut d'un conveni de col·laboració des de l'any 2008. La línia de col·laboració entre els dos organismes va permetre la incorporació d'aquesta operació com una nova actuació estadística en el Programa anual d'actuació estadística (PAAE) del 2009. La seva inclusió en el marc de l'estadística oficial va comportar un nou disseny mostral adaptat als requisits tècnics i metodològics vigents i l'harmonització de les seves característiques a les nomenclatures i classificacions oficials.
La informació recollida a l'Enquesta de clima empresarial permet alhora calcular l'índex de confiança empresarial harmonitzat (ICEH), operació realitzada conjuntament per l'INE i l'Idescat per mitjà d'un conveni de col·laboració. Aquest indicador es calcula des de l'any 2013 gràcies a l'intercanvi mutu d'informació provinent de les mostres de les dues operacions (l'Enquesta de clima empresarial de l'Idescat i l'enquesta Indicadors de confiança empresarial —ICE— de l'INE).
A més de les preguntes bàsiques per conèixer la situació i l'evolució del negoci en un període determinat, cada trimestre el qüestionari de l'Enquesta recull informació d'àmbits d'interès en l'entorn empresarial a través del Mòdul d'actualitat empresarial.
Fins al quart trimestre del 2011, l'enquesta recollia informació d'establiments dels sectors de la indústria, la construcció, el comerç al detall, l'hoteleria i els serveis a les empreses. A partir del 2012, s'amplia l'àmbit d'estudi amb la inclusió del comerç a l'engròs o intermediari, la restauració i altres serveis no inclosos en les edicions anteriors.
1. Objectius
L'objectiu principal de l'Enquesta de clima empresarial és conèixer de manera ràpida la situació i l'evolució de l'activitat dels establiments a Catalunya, a partir de les opinions facilitades pels gestors dels establiments sobre la situació del seu negoci en un moment determinat, i, d'acord amb aquesta informació, anticipar els possibles canvis de tendència en el cicle econòmic.
Cada trimestre els responsables dels establiments seleccionats a la mostra faciliten la seva opinió respecte de l'evolució recent i les expectatives per al futur immediat de variables, com ara la marxa del negoci, els preus i les exportacions, entre d'altres. També donen resposta a les qüestions d'actualitat relatives a àmbits d'interès en l'entorn de l'empresa que recull el Mòdul d'actualitat empresarial.
2. Àmbit poblacional
La població de referència són tots els establiments que duen a terme activitat a Catalunya, independentment d'on es troba ubicada la seu social. S'investiguen els establiments amb activitat principal inclosa en les seccions de la CCAE-2009: B a N (excepte la divisió 70), R (només divisions 92 i 93) i S (només divisions 95 i 96). Els sectors d'activitat es detallen a l'apartat 7. Sectorització.
Fins al quart trimestre del 2011, l'àmbit poblacional se centra en establiments amb activitats incloses en les agrupacions següents segons la CCAE-2009: seccions C (excepte la divisió 19) i F, divisions 38, 45, 47, 58 a 63, 69 a 74, 77, 78, 80 i 82 i grups 551, 812 i 951. Els sectors d'activitat es detallen a l'apartat 7. Sectorització.
3. Àmbit temporal
L'enquesta té una periodicitat trimestral. Al final de cada trimestre es demana informació referida a l'evolució del negoci respecte del trimestre immediatament anterior al de referència i les expectatives que té l'empresari per al trimestre entrant.
4. Àmbit geogràfic
L'enquesta cobreix tot el territori de Catalunya.
5. Unitats estadístiques
La unitat d'anàlisi és l'establiment, que coincideix alhora amb la unitat d'informació.
El qüestionari s'adreça als gestors dels establiments, que són les persones que tenen una visió global sobre el seu negoci i poden proporcionar la seva opinió sobre la situació i l'evolució de les variables objecte d'estudi.
Fins al quart trimestre del 2011, la unitat d'informació és l'empresa amb activitat econòmica en els sectors inclosos en l'àmbit poblacional de l'enquesta i que desenvolupa la seva activitat a Catalunya. La unitat d'anàlisi és diferent segons la localització de l'activitat de l'empresa: per a les empreses amb activitat dins i fora del territori català, la unitat d'anàlisi correspon a la part de l'empresa amb activitat a Catalunya, mentre que coincideix amb la totalitat de l'empresa si la seva activitat es desenvolupa exclusivament a Catalunya. En el cas de l'hoteleria, les unitats d'anàlisi i d'informació són els establiments ubicats a Catalunya.
6. Disseny mostral
La mostra teòrica de l'operació està formada per un panel de 3.000 establiments ubicats a Catalunya, distribuïts per sector d'activitat i grandària de l'establiment.
La mostra global utilitzada per a l'obtenció de resultats s'aconsegueix amb la fusió de la mostra efectiva d'aquesta operació amb l'obtinguda per l'INE a l'enquesta Indicadors de confiança empresarial (ICE).
Fins al quart trimestre del 2011, la mostra teòrica és de 4.000 establiments.
7. Sectorització
La informació es presenta desagregada per sectors d'activitat. En els casos de la indústria, el comerç i la resta de serveis els resultats s'ofereixen per 7, 8 i 6 branques d'activitat, respectivament.
La taula següent presenta la correspondència entre les agrupacions de les activitats utilitzades i la Classificació catalana d'activitats econòmiques (CCAE-2009).
| Codi CCAE-2009 | |
|---|---|
| Indústria | |
| Indústries d'alimentació, begudes i tabac | 10–12 |
| Indústries tèxtils, confecció, cuir i calçat | 13–15 |
| Indústries de la fusta i el suro, paper i arts gràfiques | 16–18 |
| Indústries químiques, cautxú i altres productes minerals no metàl·lics | 20–23 |
| Metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics | 24, 25 |
| Fabricació de maquinària, equips mecànics, elèctrics, informàtics, electrònics i òptics | 26–28 |
| Indústries diverses | Seccions B, D i E; 19, 29–33 |
| Construcció | 41–43 |
| Comerç | |
| Comerç al detall d'aliments, begudes i tabac | 472 |
| Comerç al detall d'articles d'ús domèstic, culturals i recreatius | 475, 476 |
| Comerç al detall en establiments no especialitzats | 471 |
| Altre tipus de comerç al detall | 473, 474, 477–479 |
| Venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes | 45 |
| Comerç a l'engròs i intermediaris de comerç | 46 |
| Hostaleria | 55, 56 |
| Resta de serveis | |
| Informació i comunicacions | Secció J |
| Activitats jurídiques, comptabilitat i serveis tècnics | 69, 71 |
| R+D, publicitat, estudis de mercat i altres activitats professionals i tècniques | 72–75 |
| Activitats administratives i serveis auxiliars | Secció N |
| Altres activitats de serveis | Seccions H, K, L, R (divisions 92 i 93), S (divisions 95 i 96) |
Fins al quart trimestre del 2011, els resultats de la indústria, el comerç al detall i els serveis a les empreses s'ofereixen per 12, 8 i 6 branques d'activitat, respectivament. La correspondència entre les agrupacions de les activitats utilitzades i la CCAE-2009 es presenta a la taula següent:
| Codi CCAE-2009 | |
|---|---|
| Indústria | |
| Indústries d'alimentació, begudes i tabac | 10–12 |
| Indústries tèxtils, confecció, cuir i calçat | 13–15 |
| Indústries de la fusta i del suro | 16 |
| Indústries del paper, edició, arts gràfiques i suports enregistrats | 17, 18, 58 |
| Indústries químiques | 20, 21 |
| Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques | 22 |
| Indústries d'altres productes minerals no metàl·lics | 23 |
| Metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics | 24, 25 |
| Fabricació de maquinària i equips mecànics | 28, 33 |
| Fabricació d'equips elèctrics i productes informàtics, electrònics i òptics | 26, 27 |
| Fabricació de material de transport | 29, 30 |
| Indústries manufactureres diverses | 31, 32, 38 |
| Construcció | 41–43 |
| Comerç al detall | |
| Comerç al detall d'aliments, begudes i tabac | 472 |
| Comerç al detall de peces de vestir i calçat | 4771, 4772 |
| Comerç al detall d'equips d'àudio i vídeo i altres articles d'ús domèstic | 4743, 475 |
| Comerç al detall de llibres i periòdics, i articles de papereria | 4761, 4762 |
| Comerç al detall de productes farmacèutics, cosmètics i higiènics | 4773–4775 |
| Venda de vehicles de motor i motocicletes i recanvis i accessoris | 451, 453, 454 |
| Comerç al detall d'altres articles en establiments especialitzats | 4741, 4742, 4763–4765, 4776–4778 |
| Comerç al detall en establiments no especialitzats | 471 |
| Sector hoteler | 551 |
| Serveis a les empreses | |
| Telecomunicacions, serveis informàtics i serveis d'informació | 61, 62, 631, 951 |
| Activitats de lloguer | 77 |
| Serveis tècnics, R+D i estudis de mercat | 71, 72, 732 |
| Activitats jurídiques, comptables i consultoria empresarial | 69, 70 |
| Publicitat i serveis audiovisuals | 59, 60, 731 |
| Altres activitats de serveis a empreses | 639, 74, 78, 80, 812, 82 |
8. Conceptes
Aquest apartat conté la descripció de les principals variables recollides en aquesta estadística en algun trimestre.
- Marxa del negoci
Benefici d'explotació obtingut com a conseqüència de les activitats ordinàries de l'empresa.
- Preu de venda
Import monetari final assignat per l'empresa a cada bé o servei perquè sigui adquirit pels clients.
- Persones ocupades
Persones que contribueixen, mitjançant l'aportació del seu treball, a la producció de béns i serveis o que realitzen activitats auxiliars a l'empresa.
- Facturació a l'estranger
Facturació que prové de les vendes realitzades a altres països.
- Grau d'utilització de la capacitat productiva
Proporció, en tant per cent, entre la producció en el període de referència i la producció màxima que es pot assolir amb les instal·lacions materials (equipament i edificis) de l'empresa.
- Inversió
Adquisició, ampliació o millora d'actius (instal·lacions i equips, inclosos els informàtics) en el període de referència.
- Cartera de comandes (fins al 2010)
Ingressos futurs procedents de contractes fets amb els clients dins del període de referència.
- Volum de contractació (fins al 2010)
Concepte equivalent a la cartera de comandes per al sector de la construcció.
- Estocs de productes acabats (fins al 2010)
Béns que provenen d'un procés productiu i que estan preparats per a la venda o expedició.
- Facturació (fins al 2010)
Ingressos obtinguts per la venda de béns i serveis demanats pels clients per a cada nivell de preus.
- Obra executada (fins al 2010)
Concepte equivalent a la facturació per al sector de la construcció.
- Compres (fins al 2010)
Béns i serveis adquirits per l'empresa que poden ser utilitzats o no en el procés productiu.
- Preu de compra (fins al 2011)
Import monetari final assignat que l'empresa ha pagat per cada bé o servei que ha adquirit.
9. Recollida de la informació
L'obtenció de la informació es realitza, principalment, mitjançant un qüestionari en línia (sistema CAWI), tot i que també s'ofereix a l'informant la possibilitat de contestar el qüestionari per correu electrònic i fax o a través d'una entrevista telefònica assistida amb ordinador (sistema CATI). Aquesta combinació de mètodes facilita l'obtenció de la informació i permet disposar dels resultats de manera ràpida, aspecte molt important en les enquestes de conjuntura.
La recollida de la informació es duu a terme a partir de la segona quinzena dels mesos de març, juny, setembre i desembre de cada any, i té una durada aproximada de tres setmanes.
El qüestionari s'estructura en tres blocs diferenciats: el primer està destinat a la identificació de l'establiment; el segon, que és el bloc principal de l'enquesta, recull les preguntes bàsiques que es realitzen cada trimestre, i el darrer, anomenat Mòdul d'actualitat empresarial, és variable cada trimestre.
El bloc d'identificació de l'establiment, a més de les dades identificatives (nom de l'empresa, adreça de l'establiment, telèfon, persona de contacte i adreça electrònica, entre d'altres), conté la descripció de l'activitat que realitza i inclou un apartat per tal que l'enquestat pugui introduir les modificacions de les dades que consideri oportunes.
El bloc de preguntes fixes és el nucli del qüestionari i conté qüestions sobre els conceptes descrits a l'apartat 8. Conceptes. Aquest apartat recull la percepció sobre la marxa del negoci i l'evolució de variables, com ara el nombre de persones ocupades, el nivell de preus o les exportacions. Algunes preguntes són específiques d'un sector concret, com el grau d'utilització de la capacitat productiva que s'adreça als establiments industrials. Altres qüestions, com ara la inversió o els factors que incideixen en la marxa del negoci, es recullen en el darrer trimestre de l'any per copsar el seu comportament anual.
Gairebé totes aquestes preguntes tenen tres possibles respostes: positiva (bona, superior, augmentar), neutra (normal, igual, mantenir-se) i negativa (dolenta, inferior, disminuir).
Finalment, el Mòdul d'actualitat empresarial està reservat cada trimestre per formular tres o quatre preguntes sobre informació d'àmbits d'interès segons la situació del moment.
A causa de canvis metodològics, el qüestionari es modifica al quart trimestre del 2010 i al quart trimestre del 2012. Fins al 2010, es disposa d'informació trimestral sobre la cartera de comandes, el nivell d'estoc de productes acabats, el volum d'obra executada i el volum de contractació. Fins al 2012, la inversió i els factors que afecten la marxa del negoci ofereixen informació trimestral.
10. Tabulació i tractament de la informació
Tal com s'indica a l'apartat anterior, les preguntes del bloc principal de l'enquesta es formulen amb tres possibles respostes (positiva, neutra i negativa). A partir de la resposta dels informants s'obtenen els percentatges corresponents a cada una de les opcions:
- R+: percentatge de respostes positives
- R: percentatge de respostes neutres
- R−: percentatge de respostes negatives
En el càlcul dels percentatges no es realitza ponderació ni elevació de les respostes (és a dir, l'opinió de cada establiment representa una resposta, independentment de la seva grandària). Aquesta metodologia es basa en l'índex japonès Tankan i facilita la integració de les mostres de les enquestes CLEM i ICE.
A partir dels percentatges es calcula el saldo per a cada variable. Es defineix el saldo (S) com la diferència entre el percentatge de respostes positives i negatives:
S = R+ − R−
El saldo és un valor que pot variar entre −100 (tots el informants tenen una percepció negativa) i +100 (tots els informants tenen una percepció positiva).
El saldo d'una pregunta és positiu si els optimistes (és a dir, els informants que tenen una opinió favorable) superen els pessimistes. En cas contrari, el saldo serà negatiu.
Fins a l'any 2012, els saldos es calculen ponderant les respostes dels informants amb dos factors de ponderació. Un primer factor calculat a partir de la grandària de l'empresa a Catalunya (nombre d'ocupats) i un segon factor calculat segons el percentatge del valor afegit brut (VAB) que cada branca aporta sobre el conjunt del VAB del seu sector. Aquesta segona ponderació no és necessària en els sectors de l'hoteleria i de la construcció, atès que no s'ofereix informació desagregada per branques d'activitat sectorial. El càlcul del VAB es realitza a partir de l'Enquesta industrial d'empreses i de l'Enquesta anual de serveis segons el sector corresponent.
11. Difusió de resultats
L'Enquesta de clima empresarial difon els resultats a través d'Internet. Els resultats de les principals variables es presenten per a cada un dels cinc sectors investigats. En el cas dels sectors de la indústria, del comerç i dels serveis es difonen desagregats per grandària de l'establiment (en termes d'ocupació) i per branques d'activitat.
En el sector hostaler els resultats es presenten desagregats per zona turística i per grandària de l'establiment, mentre que en la construcció s'ofereixen resultats per grandària de l'establiment. Les zones turístiques utilitzades en la difusió dels resultats es corresponen amb marques turístiques o amb agrupacions d'aquestes vigents en la data de referència. Així, a partir de l'any 2012 les zones i les corresponents marques turístiques són les següents:
- Zona Pirineus i Val d'Aran (Pirineus i Val d'Aran)
- Zona Costa Brava (Costa Brava)
- Zona Costa de Barcelona (Costa de Barcelona)
- Zona Barcelona (Barcelona)
- Zona Costa Daurada (Costa Daurada)
- Zona de l'Interior (Terres de Lleida, Paisatges Barcelona, Terres de l'Ebre)
Fins al quart trimestre del 2011, la difusió dels resultats del sector de l'hoteleria també es presenta desagregada per categoria de l'establiment, i les zones turístiques utilitzades són les següents:
- Zona Pirineus i Val d'Aran (Pirineus-Prepirineus i Val d'Aran)
- Zona Costa Brava (Costa Brava)
- Zona Costa del Maresme (Costa del Maresme)
- Zona Barcelona (Barcelona)
- Zona Costa del Garraf (Costa del Garraf)
- Zona Costa Daurada (Costa Daurada)
- Zona de l'Interior (Terres de Lleida, Catalunya Central, Terres de l'Ebre)
A partir del primer trimestre del 2012, es difon informació per al total de Catalunya.
Un cop finalitzada la recollida de la informació i la difusió dels resultats, s'envia un informe personalitzat als informants que ho hagin sol·licitat en emplenar el qüestionari. Aquest informe conté la comparativa de les respostes del seu establiment amb els resultats obtinguts en el seu sector d'activitat i en la seva grandària.