Metodologia

L'estadística Despesa del turisme estranger a Catalunya és una explotació que realitza l'Institut d'Estadística de Catalunya de l'Estadística de moviments turístics en frontera i Enquesta de despesa turística de l'INE. L'objectiu és conèixer la despesa, la despesa mitjana i la despesa mitjana diària per persona dels visitants residents a l'estranger.

L'Estadística de moviments turístics en frontera i Enquesta de despesa turística de l'INE és el resultat de la integració de l'Estadística de moviments turístics en frontera (Frontur) i de l'Enquesta de despesa turística (Egatur). Comparteixen la majoria de fases del procés estadístic, però donen lloc a dos productes estadístics: un sobre el turisme estranger i l'altre sobre la despesa que fa aquest turisme.

La finalitat de la integració (que ha comportat revisar la metodologia) és millorar la coherència del sistema de les estadístiques del turisme i incloure les actualitzacions de les recomanacions internacionals.

1. Objectius

Els objectius principals de l'Enquesta de moviments turístics en frontera i despesa turística són:

1. Mesurar mensualment el nombre de visitants residents a l'estranger segons les vies d'accés i el tipus de visitant:

   • turista: visitant que pernocta almenys una nit
   • excursionista: visitant que no pernocta

2. Conèixer les característiques principals dels viatges:

   • tipus d'allotjament principal
   • motiu del viatge
   • forma d'organització
   • mitjà de transport
   • país de residència habitual
   • altres característiques

3. Quantificar la despesa dels visitants residents a l'estranger (turistes i excursionistes), independentment d'on es pagui i de qui la pagui.

2. Àmbit poblacional

La població objecte d'estudi està formada pels visitants residents a l'estranger que entren a Catalunya, tant si hi pernocten (turistes) com si no ho fan (excursionistes).

En la pràctica, per motius operatius, les enquestes es realitzen quan els viatgers creuen les fronteres a la sortida.

S'estudien les visites (viatges i excursions) dels visitants residents a l'estranger, així com la despesa realitzada en les visites classificades com a turístiques. S'entén com a visita turística qualsevol desplaçament a un lloc diferent de la residència habitual de la persona (amb una durada inferior a un any) sempre que el motiu principal —incloent-hi negocis, oci i altres motius personals— no sigui una feina en una empresa situada en el lloc visitat.

3. Unitats d'anàlisi i mostreig

Les unitats d'anàlisi són les següents:

1. visitants (turistes i excursionistes)
2. viatges
3. excursions

Les unitats de mostreig són complexes de definir, ja que no és un marc poblacional tradicional. S'han de tenir en compte els punts d'accés dels viatgers; seleccionar els vehicles, vols, vaixells i trens, i després els viatgers.

Per definir el marc poblacional cal recórrer a diverses fonts d'informació i registres administratius, que canvien segons la via d'accés.

4. Àmbit temporal

Atès que les enquestes es realitzen en creuar les fronteres a la sortida del viatge (o excursió), el període de referència de les dades correspon al del mes de finalització, amb independència de la durada.

5. Àmbit geogràfic

L'Estadística de moviments turístics en frontera i Enquesta de despesa turística cobreix tot el territori de l'Estat espanyol i està dissenyada per oferir resultats per a l'àmbit de comunitat autònoma.

L'explotació que s'ofereix per a Catalunya recull la informació dels viatges en què Catalunya és la destinació principal (més nits a Catalunya o, en cas d'empat, més despesa a Catalunya).

6. Marc poblacional i distribució de la mostra

L'objectiu de l'operació és estimar mensualment el nombre de visitants residents a l'estranger que arriben a Catalunya. Aquests resultats permeten obtenir la població a la qual elevar les dades de despesa. Encara que la informació per elevar les dades prové de l'entrada dels visitants, les enquestes es realitzen a la sortida per motius operatius i de disponibilitat de la informació.

El marc poblacional teòric està format per les persones que creuen les fronteres per entrar al país. No hi ha un marc per seleccionar la mostra en sentit tradicional. Només hi ha la informació dels registres administratius, que permeten estimar els fluxos d'entrada.

Els registres administratius varien segons la via d'accés:

• Carretera.

  1. La Direcció General de Trànsit facilita el nombre de vehicles que entren i surten per qualsevol punt fronterer, a partir de les espires col·locades en aquests punts.
  2. La informació de les espires es contrasta amb la de les càmeres de vídeo.
  3. Es porta a terme una operació d'aforament, que consisteix en una estimació del nombre de viatgers que entren segons el tipus de vehicle i la nacionalitat de la matrícula.

• Aeroport. Essencialment s'obté la informació a partir de dos organismes:

  1. Associació Espanyola per a la Coordinació i Facilitació de Franges Horàries. Dóna informació referent a la programació de vols de cada aeroport d'arribada.
  2. AENA. Dóna informació dels vols realment operats i el nombre de viatgers en cada un d'ells.

  Aquesta informació es complementa amb informació dels passatgers procedents dels països No Schengen, que proporciona la Direcció General de la Policia Nacional.

• Tren. RENFE dóna informació dels trens que creuen les fronteres i el nombre mensual de viatgers.

• Port. Ports de l'Estat dóna informació dels viatgers que embarquen i desembarquen a cada port.

7. Definició de conceptes

Les definicions que es fan servir en la metodologia segueixen les indicacions de les dues fonts següents:

• Organització Mundial del Turisme. Recomanacions internacionals per a estadístiques de turisme
• Eurostat. Manual metodològic per a estadístiques de turisme

Aquesta estadística recull els viatges de turisme i excursionisme d'origen internacional segons país de residència habitual i que tenen Catalunya com a destinació principal del seu viatge. És a dir, els viatges realitzats per viatgers que tenen com a residència habitual un país estranger, independentment de la seva nacionalitat.

País de residència habitual

País on el visitant té establerta la seva residència habitual en el moment de realitzar l'Enquesta. Es defineix com a habitual el lloc on el visitant passa els períodes diaris de descans dels últims 12 mesos, sense tenir en compte absències temporals per viatges d'oci, vacances, visites familiars i amics, negocis, etc.

Viatges, visitants, turistes i excursionistes

• Viatge. Desplaçament d'una persona fora de la seva residència habitual, des que en surt fins que en torna. Fa referència a un desplaçament d'anada i tornada, que pot estar format de visites a diferents llocs.

• Visitant. Persona que viatja a una destinació principal diferent del del seu entorn habitual, per una durada inferior a un any, per qualsevol motiu (oci, negocis o qualsevol altre motiu personal), excepte per una feina en un organisme o empresa resident al país visitat.

• Turista. Persona que es desplaça a una destinació principal diferent del seu entorn habitual que implica almenys una pernoctació i de durada inferior a un any, si el motiu principal (inclòs negocis, oci o altres motius personals) és diferent d'una feina en una empresa establerta en el lloc visitat.

• Excursionista. Persona que es desplaça a una destinació principal diferent del seu entorn habitual sense pernoctar-hi. La visita ha de tenir les característiques següents:

  1. el punt de partida ha de ser l'entorn habitual de la persona
  2. no ha de formar part de la rutina diària de la persona
  3. ha de durar almenys tres hores
  4. la seva freqüència ha de ser inferior a un cop per setmana

Destinació principal del viatge

Lloc visitat que va motivar l'organització del viatge. Si no es pot identificar fàcilment, es considerarà destinació principal del viatge el lloc on s'hagi passat més nits. Si hi ha dos llocs on s'ha passat el mateix nombre de nits, es considerarà destinació principal del viatge la que hagi suposat una despesa més alta. S'anota la comunitat autònoma de destinació principal del viatge.

Despesa del viatge

Comptabilitza la despesa individual del viatge, independentment de qui la paga i on es paga. La persona que respon l'Enquesta donarà informació sobre el seu viatge o sobre el grup en què viatja.

La despesa del viatge inclou les partides següents:

• Transport. Transport local, internacional, metro, autobús, cotxe de lloguer, combustible, peatges, aparcaments, etc.
• Allotjament. Despesa en els serveis d'allotjament del viatge. S'hi inclouen propines, però s'hi exclouen trucades telefòniques, bugaderia, televisió, aparcament, etc. (si es poden separar del cost de l'allotjament).
• Restaurants. Àpats i begudes en bars, restaurants, pubs, discoteques, cantines, menjadors i similars. S'hi inclouen els dels teatres, cinemes, museus, etc. i els dels mitjans de transport (si no estan inclosos en el preu del bitllet).
• Comestibles. Alimentació i begudes en supermercats o petits comerços.
• Activitats. Oci, cultura i esports.
• Altres despeses. Despeses del viatge no incloses en les categories anteriors: béns i serveis per a ús personal i per regalar, salut, educació, assegurances, etc.

En l'estadística de despesa es facilita informació de despesa total, despesa mitjana per persona i despesa mitjana diària per persona.

8. Variables de tabulació

Via d'accés

Mitjà amb què s'entra al país:

• carretera
• aeroport
• vaixell
• tren

Destinació principal del viatge

Lloc visitat que va motivar l'organització del viatge. Si no es pot identificar fàcilment, es considerarà destinació principal del viatge el lloc on s'hagi passat més nits. Si hi ha dos llocs on s'ha passat el mateix nombre de nits, es considerarà destinació principal del viatge el que hagi suposat una despesa més alta. S'anota la comunitat autònoma de destinació principal del viatge.

País de residència habitual

La informació dels països de residència habitual està subjecta a la grandària de mostra necessària perquè les estimacions siguin significatives. Això determina la llista de països que s'ofereix en cada cas.

Allotjament principal

Allotjament on els visitants hagin passat més nits. Si hi ha dos establiments on s'ha passat el mateix nombre de nits, es considerarà allotjament principal el que hagi suposat una despesa més alta.

Hi ha 2 tipus d'allotjament principal:

• Allotjament de mercat (amb transacció monetària)

  • hotels i similars
  • allotjament de lloguer
  • resta d'allotjaments de mercat: inclou càmping, allotjament de turisme rural, creuer i altre allotjament de mercat

• Allotjament de no mercat (sense transacció monetària)

  • habitatge en propietat
  • habitatge de familiars o amics
  • altre allotjament no de mercat

Motiu principal del viatge

Causa que va motivar l'organització del viatge. El motiu principal del viatge determina si el viatge és turístic o no.

• Oci, lleure i vacances
• Negoci i motius professionals
• Altres motius (viatges per estudis, per qüestions de salut, familiars, etc.)

Paquet turístic

Conjunt de serveis turístics que inclouen almenys allotjament i transport reservats prèviament a l'inici del viatge. A l'Enquesta es pregunta quines partides de despesa estan incloses dins del paquet turístic.

Durada del viatge

Nombre de pernoctacions que s'han fet durant el viatge. El viatge es classifica segons la durada:

• d'1 a 3 nits
• de 4 a 7 nits
• més de 7 nits

Tipus de despesa

Les partides de despesa sobre les quals es dóna informació són les següents:

• Despesa inclosa en paquet turístic

• Despesa no inclosa en paquet turístic

  • Transport internacional: despesa en transport internacional d'anada i tornada al lloc visitat
  • Allotjament: despesa en allotjament a establiments col·lectius, establiments de lloguer i habitatges privats.
  • Manutenció: despesa en restaurants i en comestibles
  • Activitats: despesa en activitats esportives, culturals, oci i despesa en destinació per a compres com joies, roba, art, records, etc.
  • Altres despeses: despeses extraordinàries, despesa de transport en destinació, lloguer de vehicle, benzina i peatges en destinació, entre altres.

9. Pla de tabulació

El pla de tabulació mensual de l'Idescat en relació amb la despesa del turisme estranger a partir de l'explotació de l'Estadística de moviments turístics en frontera i Enquesta de despesa turística és el següent:

Despesa total, despesa mitjana per persona i despesa mitjana diària per persona dels turistes estrangers amb destinació principal Catalunya:

• Per país de residència habitual
• Per motiu del viatge
• Per allotjament principal
• Per tipus de despesa
• Per tipus d'organització del viatge
• Per durada del viatge
• Per via d'accés

Addicionalment, l'Idescat ofereix una nova interfície web de consulta interactiva de resultats estadístics, en fase de proves, que permet el creuament mensual i anual de diverses variables. La nova interfície forma part del projecte Plataforma Cerdà, que és l'aposta de futur de l'Idescat com a plataforma tecnològica del Sistema integrat d'informació estadística (SIIE).

Quan la grandària de la mostra és insuficient, per garantir la fiabilitat dels resultats s'estableixen els criteris següents:

• Amb menys de 30 observacions mostrals, no es publiquen els resultats i apareix el símbol "u".
• Entre 30 i 99 observacions mostrals, les dades es publiquen amb un asterisc, que indica que han de ser interpretades amb precaució, ja que els errors mostrals poden ser elevats.

10. Canvis metodològics

Fins al tercer trimestre de 2015 l'Institut de Turisme d'Espanya (Turespaña) era l'encarregat de dur a terme l'Estadística de moviments turístics en frontera (Frontur) i l'Enquesta de despesa turística (Egatur).

A partir del conveni de col·laboració entre l'Institut de Turisme d'Espanya i l'INE (4 de juny de 2012), s'obre una via de col·laboració orientada a analitzar la viabilitat del traspàs de competències de l'Institut de Turisme d'Espanya a l'INE sobre les estadístiques l'Estadística de moviments turístics en frontera, l'Enquesta de despesa turística i Enquesta de turisme de residents.

Pel que fa a l'Estadística de moviments turístics en frontera i l'Enquesta de despesa turística, el traspàs de competències es va fer efectiu l'octubre de 2015. Per això a partir del quart trimestre de 2015, l'organisme responsable d'aquestes operacions és l'INE.

El traspàs de competències ha comportat també un canvi en el disseny i la metodologia de les enquestes que provoca que les dades no siguin del tot comparables amb les sèries anteriors, a partir del quart trimestre del 2015.

Durant el primer any de vigència del nou disseny (octubre 2015 – setembre 2016) l'INE facilitarà unes taxes de variació interanuals que permetin enllaçar les sèries. Aquestes taxes tracten de capturar els efectes estadístics causats per modificacions metodològiques que tenen impacte en les estructures i nivells de les sèries de dades.